Portada: Nixon contra Churchill

L’any 2016 dues conteses electorals van canviar dràsticament el rumb de la història de dues nacions, Anglaterra i Estats Units. El 23 de Juny es va celebrar el referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la Unió Europa, i un 51,9 % va decidir sortir-ne. El 8 de Novembre Hillary Clinton i Donald Trump es van disputar la presidència dels Estats Units, i el republicà, amb 60.541.308 vots (47.3%), va vèncer a la demòcrata, amb 61.318.162 vots (47.8%), degut a la normativa electoral estatunidenca.

En aquests contextos difícilment governables, les indústries cinematogràfiques d’ambdues nacions han intervingut en paral·lel a l’acció del govern a l’hora d’implementar els resultats sorgits de les urnes, a través d’un seguit de produccions que han escollit reflectir a la societat en un mirall del passat amb una premissa idèntica: un líder davant d’una crisi d’estat. Si bé l’anglesa escull l’aferrissada lluita de Winston Churchill contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial, l’estatunidenca es decanta per representar l’última etapa del mandat de Richard Nixon arran de l’escàndol del Watergate.

I un cop identificat el corrent, és l’hora de fer-ne l’anàlisi. Què pretenen ambdues indústries amb aquest seguit de produccions? Per què trien líders amb fortunes oposades? Per què uns es concentren en l’evacuació de Dunkirk i els altres en l’escàndol del Watergate?