“Trinxeres” a TV3

Quina és la funció d’una televisió pública? Distreure a qualsevol preu? Optar per programes formatius? Apostar per totes dues coses, malgrat el risc de caure en terra de ningú? Aquest debat mai ha quedat resolt del tot i darrerament ha tornat a estar a l’ordre del dia, sobretot després de l’estrena de Bogeria a la pastisseria i El sopar, uns productes mediocres l’interès dels quals és bàsicament el d’entretenir a tietes que pesen figues o el d’acaronar l’actitud burgesa del català mitjà, que vol que l’alliçonin amb obvietats proferides pels mateixos de sempre.

Per sort, però, darrerament hem tingut una grata sorpresa amb l’estrena de Trinxeres, el programa que TV3 presenta els diumenges en horari de prime time. El format s’inspira en el programa de la televisió pública flamenca “Ten Oorlog” (“A la guerra”), que en la seva primera temporada recorria la frontera de la Primera Guerra Mundial, des de Bèlgica fins a Grècia i que, en vuit episodis, explicava el que va suposar la Gran Guerra pel territori i la seva gent. En el nostre cas, el que fa TV3 i la productora Funky Monkey és importar-lo i adaptar-lo a la casuística catalana. És a dir, tres periodistes recorren a peu el front de la Guerra Civil que l’any 1938 creuava Catalunya des del Pirineu fins al Delta de l’Ebre i, al llarg de vuit capítols, ressegueixen el rastre que el conflicte va deixar al territori i entre els seus habitants.

El primer capítol del programa, que se centra en el tram que va des d’Isavarre fins a la Serra de Sant Corneli, passant per Llavorsí, la Pobla de Segur i Tremp, comença amb la imatge (en un pla general amb un company que l’observa, quelcom que serà recurrent) de dos dels presentadors clavant una estaca blanca a la qual pengen un petit rètol amb un nom i unes dates, amb un panorama de postal al rerefons. Tot seguit ens expliquen amb naturalitat una història vinculada amb la persona a qui homenatgen, en aquest primer cas una història d’amor entre dos joves, emotiva i alhora dura, i que és un exemple més del desastre que suposen les guerres per a les persones. Com aquesta, al llarg dels dos capítols emesos fins ara se’n presenten més, sempre amb el cerimonial de clavar l’estaca i penjar el rètol, i d’explicar sense dramatismes unes històries crues i molt particulars que, justament per això, esdevenen universals. I tots aquests homenatges discrets cap a aquells que van haver de sofrir la problemàtica de la contesa bèl·lica es fan sempre en un pla general on també s’hi enquadra un observador respectuós i silent d’aquell qui narra la història.

El segon capítol, d’aquest últim diumenge, que se centra en el tram que va des del Montsec fins a Balaguer, passant per la vall de Meià i Camarasa, ha permès de confirmar allò que ja havia quedat clar al primer capítol: es manté el format distès i distret, però alhora respectuós, curiós i amb una clara voluntat ètica. A més dels homenatges, durant el transcurs dels dos episodis els tres caminants van trobant-se (inesperadament?, resulta difícil de creure, però hom s’ho empassa com a part del pacte tàcit amb el programa) amb diverses persones que els ajuden a fer-se una idea més completa del que va suposar la guerra a la comarca que transiten. És el cas, per exemple, de l’entrevista del primer capítol a l’Emília, una infermera de Tremp que va anotar les dades de tots els ferits que van passar per les seves mans per tal de notificar després a les respectives famílies on eren enterrades aquelles persones. O també, al segon capítol, la trobada amb un grup d’adolescents que visiten la zona de guerra del tossal de Déu, conegut com El Merengue, i assisteixen, encuriosits, a les explicacions del guia, mentre posteriorment transiten per dins de les trinxeres del front, emulant el que deurien fer vuitanta anys abans soldats de la seva mateixa edat.

Hom podria pensar, abans de veure’l, que podrien caure en un posicionament ideològic, que tractarien bàndols més que persones, que parlarien de bons i de dolents. I això és justament allò que no fan en cap moment i que es pot comprovar als dos primers episodis del programa. Trinxeres té la virtut de presentar persones i fets, siguin del color que siguin, i fer-ho amb la clara voluntat de fer memòria i amb molt de respecte. Un respecte visible, per exemple, en la trobada amb la família Montserrat, a la qual els presentadors s’apropen amb cautela. O també un respecte cap a les vivències dels qui han viscut Belchite i, com en Sisquet, en guarden un record horrorós. Un tractament visible també en l’entrevista, dura pel contingut i alhora molt ben portada, a la Juanita d’Isavarre, del primer capítol. Els tres caminants del programa fan d’altaveus d’un fragment de la història (farcit de bocins d’històries) del nostre país que no s’ha d’oblidar mai.

El format televisiu té la virtut de combinar amb encert moments d’aventura (com el descens del riu del primer capítol) amb moments d’intimitat, moments lírics amb d’altres de quotidians, moments d’una ironia divertida (com la imatge del director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, treballant prenent un cafè o una infusió) i moments més seriosos. I justament aquesta diversitat, impregnada sempre de veritat, el converteix en un programa proper, directe i emotiu. L’espectador veu que els periodistes donen la paraula als entrevistats, que els escolten, que els miren als ulls i, sobretot, que no els jutgen. És en aquest sentit que destaca el vessant més ètic d’un programa que té un clar aspecte de formació i de record, de saber d’on venim per entendre qui som i on som, però sense oblidar l’estètica (amb paisatges bonics, enquadraments elegants en la seva senzillesa, música indicada -i si, es vol, puntualment un xic manipuladora d’emocions). És en programes així, que distreuen i alhora instrueixen, que tenen una voluntat ètica i estètica, que hom considera que la feina d’una televisió pública arriba a bon port.

2 thoughts on ““Trinxeres” a TV3”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s