Dolors Bramon: “Estem molt mal educats pel que fa a l’Islam”

Dolors Bramon, professora emèrita d’islamologia de la Universitat de Barcelona, ens rep al seu despatx de la Facultat de Filologia per parlar de la relació entre l’Islam i el motiu de la cobertura, el terrorisme.


1. Vostè diu que terrorisme i
Islam són dues paraules que no poden anar unides. Expliqui’ns breument com hem arribat a aquesta associació.

Els mitjans de comunicació amb això van pel dret, i aleshores és molt més còmode parlar de terrorisme islàmic perquè darrerament els actes terroristes que han arribat a Occident, i que també estan a orient, provenen de l’àmbit de l’Islam. Compte! No dic de l’Islam, sinó del món o de l’àmbit de l’Islam.

2. N’hi hauria prou dient terrorisme?

Sí, però ara ens bombardegen dient terrorisme islàmic i això ja no hi ha qui ho pari. Algunes televisions ja s’han corregit. Per exemple, si abans tothom parlava d’Estat Islàmic, ara ja hi ha persones que diuen “el mal anomenat Estat Islàmic”. A aquell estat no se li pot dir islàmic. No he de repartir etiquetes de què és islàmic i què no, però observant què fa el grup de terroristes anomenat Estat Islàmic és evident que el que fan no està d’acord amb la doctrina de l’Islam, i per tant no els hi puc dir islàmic.

3. Assenyala, doncs, els mitjans de comunicació com el principal promotor d’aquest equívoc.

Els mitjans de comunicació ho han generalitzat i la manca d’esperit crític de la societat ho ha corroborat. Utilitzem paraules i frases sense pensar, en general, el seu significat. Diem moltes bestieses. I pel que fa a l’Islam, estem molt mal educats.

4. Tot depèn de quin sigui el temari. A ETA mai la vam anomenar terrorisme catòlic, per exemple.

És clar que no! Però, curiosament, gràcies a les memòries que va publicar el bisbe de Sant Sebastià, Luis Maria Uriarte, coneixem que ETA es va fundar en unes dependències d’un edifici religiós de Sant Sebastià. El seu naixement estava molt lligat a l’església basca. Després van fer terrorisme i l’església es va desentendre… o no! Tampoc ho sabrem gaire bé mai.

5. En canvi, a l’hora de tractar les accions dels grups terroristes provinents de l’Islam mai hi ha una distinció clara entre l’atemptat i la religió que representen.

El problema d’aquest terrorisme és doblement pervers. Per una banda és pervers perquè és terrorisme: maten. Però la doble perversitat els hi ve pel fet que ells utilitzen llenguatge religiós per justificar les seves accions. Això de matar en nom de Déu és, evidentment, un contrasentit, malgrat que hi han hagut més guerres en nom de Déu que en nom d’altra cosa.

6. Què entén vostè per islamofòbia?

Islamofòbia és el fet de rebutjar les coses que provenen de l’Islam o el que ho sembla.

7. Quins interessos hi ha darrere del seu auge?

Això ja ve de molt lluny. Quan cau el Teló d’acer i quan Occident deixa de tenir l’enemic roig, els comunistes, Occident ha de trobar un altre enemic global. I aleshores va decidir que l’enemic havia de ser l’Islam, i a l’Islam també li va anar bé, perquè als governs islàmics també els interessa tenir un enemic comú que és Occident. No m’agrada parlar de dos bàndols, però la humanitat funciona així. Som un xoc d’incivilitzats.

8. Un bon exemple són els representants polítics de la cimera de les Açores. Vostè va dir que l’actuació militar va ser un desastre.

Sí, ho dic. El paper d’Occident a Iraq és demencial. Van dir que hi anaven a portar la democràcia i el que hi van portar va ser la guerra. Però, a part dels morts que van ocasionar, el gran mal de l’ocupació va ser ressuscitar, verb que dic amb prudència, un odi entre xiïtes i sunnites, que feia molts segles que no s’havia vist a l’Islam. Han ressuscitat un conflicte que no existia abans.

9. Un conflicte que té una cobertura residual als mitjans de comunicació i nul·la a les sales de cinema.

Quan gairebé cada dia hi ha un atemptat a Bagdad o a Pakistan. I sempre és un atemptat en què un xiïta s’ha immolat en un barri sunnita, o a la inversa. Això, però, no interessa. Ara bé, quan s’atempta a Occident, sí; i resulta xocant comprovar que si té alguna relació amb l’Islam, les explicacions són innecessàries.

10. I malgrat tot, vostè afirma que si surts al carrer a fer una enquesta, l’Estat que més gent defineix com el paladí de la democràcia és els Estats Units.

Els Estats Units tenen un excel·lent servei de propaganda i ens han venut, sobretot quan va pujar al poder Obama, que el país s’havia convertit en el paladí de la democràcia. “Això va de veritat, ja tenen un president negre…” La gent estava obnubilada.

I s’ha d’afegir que entre el president Obama i l’actual no hi ha color a l’hora de comparar. No m’atreveixo ni a buscar un adjectiu pejoratiu per al successor d’Obama. Però tant en l’època d’Obama com actualment només pronunciant la paraula “Guantánamo” ja t’has carregat la democràcia. Obama va dir que acabaria amb aquest centre de detenció i no ho va fer. Trump, en canvi, ni ho diu, ni ho pensa; encara hi vol enviar més persones.

11. Quin és el seu diagnòstic de la situació a França? Allí han acabat per inspeccionar-te la motxilla a l’entrar dins de qualsevol centre comercial. Les mesures de seguretat són excessives?

França ha patit molt. És un dels països d’Occident que més atemptats ha patit. A més, a Niça es va inaugurar un mètode nou amb l’ús d’un camió com a principal arma. I sobretot, ja no s’immolen. Ara pensen que si conserven la vida podrien tornar a atemptar, cosa que abans no feien. Estan canviant els mètodes de matar i la seva reacció davant l’acte.

D’altra banda, tenir a l’exèrcit durant un any al carrer ha de ser una cosa impressionant. Cap de nosaltres ho hem vist aquí, a Espanya. Això ha de ser un trasbals molt gran per a la població. Les meves filles que han viscut a Madrid em diuen que si posen l’exèrcit al carrer Madrid s’aixeca. La gent de Madrid no ho toleraria. Per contra, els francesos i els belgues han patit fins a tal punt que acaben per tolerar-ho.

12. A l’autor del recent atemptat a Barcelona se’l va matar ràpidament i sense buscar cap tipus de diàleg. Hi ha impunitat davant del terrorisme, o procediments com aquest estan justificats?

Encara va ser més gros a Cambrils, perquè està filmat. El presumpte terrorista cridava que no el disparessin i el van disparar a sang freda. La policia té por i és normal tenir por. Però van disparar abans de preguntar. La rapidesa amb què van disparar va ser escandalós. Ho comprenc; no ho aprovo.

13. La política europea s’ha tornat islamòfoba?

Sí, s’està tornant islamòfoba, i la veritat és que hi ha mals musulmans que donen prou arguments perquè la gent es torni islamòfoba. És una desgràcia, però és cert. Hi ha persones que es diuen musulmanes i no actuen com a tal. Fan mal i per tant la gent es torna anti aquelles persones que diuen ser aquelles persones. Que no són musulmanes, però com que presumeixen de ser-ne, la gent es torna anti el que ells presumeixen ser.

Costa molt distingir qui és de veritat musulmà i que està actuant en contra de la doctrina de l’Islam. És un bombardeig anti-islàmic continu. A Occident en general.

14. D’on ve el creixement dels partits d’ultradreta a Europa?

Els grups feixistes són la reacció a una cosa que es confon amb l’Islam perquè t’ho venen com si fos l’Islam. Els musulmans són mil cinc cents milions de persones, dels quals només un tant per cert molt reduït es dedica al terrorisme.

Potser els musulmans haurien de manifestar més el seu rebuig, no ho sé. La primera vegada que un diari occidental va publicar una condemna per part seva va ser l’endemà dels atemptats a Charlie Hebdo. La publicà Le Figaro firmada per l’imam de la mesquita major de Paris. Ara ja sí que es publiquen condemnes. Però no sembla que hi hagi massa afició per part dels nostres media.

15. Per què s’han mostrat tant reticents a l’hora de condemnar els atemptats?

Perquè fa uns anys et podrien respondre amb una altra pregunta: i tu fas manifestacions en contra del Ku Klux Klan? La senyal del Ku Klux Klan precisament és una creu. Doncs no, no en fem. De fet, tampoc ens hem manifestat en contra del suprematisme blanc a Charlostteville, quan les seves arrels són cristianes, com les nostres.

Una cosa que sembla que pot resultar curiosa és que alguns musulmans, quan hi ha hagut l’atemptat de Barcelona i Cambrils i se’ls hi preguntava al respecte, es negaven a contestar, dient que això que vostè em vol preguntar no té res a veure amb mi. Jo soc musulmà i aquests són terroristes. Aquesta resposta és un clar error, atès que a Occident necessitem molta pedagogia; estem desorientats.

Al nostre canal de YouTube hi trobarà més fragments de l’entrevista amb Dolors Bramon en format audiovisual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s