Primera Plana: Rússia, camp de batalla

¿Per què el principal malvat de La lliga de la Justícia s’ha instal·lat a Rússia? En la filmografia recent de DC comics no hi trobem una resposta raonada; és a dir, tant es podria haver instal·lat a Rússia com a Espanya. I tenint en compte que en la indústria cinematogràfica no sovintegen les casualitats d’aquesta mena, cal anar més enllà de la ficció per esbrinar les raons per les quals s’ha fet un llarg recorregut de Metròpolis a Rússia.

Rússia, camp de batalla

L’any 2013, DC comics va intentar emular el seu competidor directe, Marvel Entertainment, tot presentant L’home de ferro (Man of steel, 2013), una nova versió de Superman a partir de la qual produiria un seguit de films en què intervindrien altres superherois amb l’objectiu de reunir-los a tots a La lliga de la Justícia (Justice League, 2017). Era, de fet, la mateixa estratègia que un any abans havia catapultat a Els venjadors (The Avangers, 2012), de Marvel Entertainment, a la llista dels films més taquillers de la història, amb més de 1.500 milions de dòlars a nivell mundial.

Però, a diferència del to irònic i sarcàstic de la competència, L’home de ferro inicià un camí diametralment antagònic, tot convertint-se en un film tràgic amb unes seqüències bèl·liques tan excessives que el resultat s’aproximava per moments al cinema de catàstrofes. Més és millor, pensà el director Zack Snyder, amb el corresponent vistiplau dels seus productors, entre els quals es trobava Christopher Nolan. I si bé els venjadors van lluitar en plena ciutat de Manhattan contra unes forces alienígenes, el film que ens ocupa multiplicava amb escreix l’efecte de la batalla a la ciutat imaginària de Metròpolis.

Convé fer referència a ambdues seqüències bèl·liques, atès que van resultar colpidores per als estatunidencs. Només pretenien ser les habituals escenes d’acció d’un blockbuster, però la seva ubicació era determinant. En tots dos casos les batalles es produïen al bell mig de la ciutat, cosa que suposava la destrucció de desenes d’edificis, amb les conseqüents morts d’aquells qui els habitaven en el moment de la lluita. I l’audiència estatunidenca encara no estava preparada per veure d’una forma tan real i contundent la devastació d’una ciutat coneguda. El dol per l’atemptat de l’11 de setembre persistia en l’inconscient col·lectiu.

Tant és així que les dues productores van rectificar en les seves respectives seqüeles. I l’any 2016, Marvel Enterteinment va estrenar Capità Americà: Guerra Civil (Captain America: Civil War), que versava sobre les mesures de control que el govern havia d’activar arran dels danys colaterals de les batalles dels venjadors; i DC Comics va estrenar Batman versus Superman (Batman v. Superman: Dawn of Justice), en la qual es representava la batalla de L’home de ferro des del punt de vista de Bruce Wayne per així poder minimitzar les seves conseqüències.

De manera que el començament d’aquest film coincidia amb el clímax de l’anterior, i el primer diàleg que escoltàvem era revelador. En Wayne, abans de l’esfondrament del seu gratacel, trucava a un dels responsables per dir-li: “Jack, escolta’m. Vull que treguis a tothom de l’edifici”, i ell semblava que ho aconseguia perquè al final de la seqüència l’espectador tenia la sensació que les víctimes mortals havien estat molt poques, exactament dues: en Jack i la mare d’una nena. A banda d’això, una altra característica rellevant, en comparació amb l’entrega anterior, és que la principal lluita del film es produïa a les afores de la ciutat. El camp de batalla era un descampat on no hi havia ningú.

I d’aquesta artificiosa i poc creïble posada en escena n’emergia una nova norma de composició, amb la qual Zack Snyder, director també de Batman versus Superman, responia una pregunta que s’havia fet amb anterioritat: ¿Qui vigila els vigilants? Doncs en gran part la pròpia realitat, atès que l’impacte emocional de les imatges dels atemptats de l’11 de Setembre ha marcat el topall de la ficció cinematogràfica.

Ara bé, DC comics no només es va conformar amb això, sinó que també va voler demostrar el seu patriotisme per si encara hi havia algú dubitatiu per la gratuïtat amb què va destruir imitacions de ciutats estatunidenques anys enrere. I justament en la culminació del seu projecte cinematogràfic, La lliga de la Justícia, va afegir una pàtina política a la nouvinguda norma de composició. En aquesta ocasió, el camp de batalla no era un espai neutral a les afores d’una ciutat, sinó que es trobava en un altre país que no era exactament un aliat dels estatunidencs.

El malvat de la proposta, Steppenwolf, s’havia instal·lat en una central nuclear de Rússia, i per aquest motiu La lliga de la Justícia s’havia de traslladar cap allà tan ràpid com fos possible. Abans, però, en Flash no va poder evitar dir: “Qui tria un lloc com aquest per viure?” I Aquaman contestà: “Aquells qui no tenen cap més opció.” Més és millor, pensà un altre vegada Zack Snyder, en la tercera i última col·laboració en aquest univers. De Metròpolis a Rússia hem passat de l’autodestrucció massiva al patriotisme hiperbòlic. Girs narratius difícilment explicables més enllà de Hollywood.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s