Encavalcament tòxic

Green Book i Roma són les triomfadores dels Oscars 2019. Diumenge, ambdues pel·lícules van guanyar els premis més importants de la cerimònia, i per consegüent, dos marcs van dominar els discursos dels premiats, tal com vam defensar en l’article Marcs i Murs.

LOVE1HATE4

Spike Lee duia a la mà dreta un anell amb la paraula hate (odi) i un altre a la mà esquerra amb la paraula love (amor) –just al contrari que Harry Powell en el film The night of the hunter (1955)–. Va recollir el guardó a millor guió original per BlacKkKlansman i va concloure el seu discurs amb aquestes paraules: “s’acosten les eleccions i hem de situar-nos en el costat correcte de la història. Hem d’escollir entre l’odi o l’amor”. Unes hores més tard, Peter Farrely, director de Green Book, va afegir: “tot gira al voltant de l’amor. Ens hem d’estimar els uns als altres, malgrat les nostres diferències”.

Connexions extraordinàries. Farrely agafant el testimoni a Lee; de tal forma que un discurs es sobreposava a l’altre, així com Green Book es sobreposa a la resta de llargmetratges que s’inscriuen en el marc sobre els drets dels afroamericans als Estats Units. Encavalcament tòxic. Green Book és una cortina de fum que apaivaga el conflicte amb missatges demagògics que no solucionen res perquè donen a entendre que no hi ha res a solucionar. A la roda de premsa posterior a l’entrega dels premis, Spike Lee subjectava l’oscar amb la mà esquerra i una copa de xampany amb la mà dreta. Bevia compulsivament i donava poques respostes clares.

L’altre cara de la moneda van ser els artistes de parla hispana. Cap d’ells va perdre l’oportunitat de pronunciar-se en contra del mur fronterer amb Mèxic que pretén construir Donald Trump. Diego Luna: “Ja es pot parlar en espanyol als Oscars. Ja ens han obert la porta i ja no ens fotran foran d’aquí.” Javier Bardem: “No hi ha fronteres, no hi ha murs que frenin l’enginy i el talent”. Alfonso Cuarón: “Claude Chabrol va dir que en el món de l’art no hi ha onades –en referència a la Nouvelle vague-, sinó que tots formem part del mateix oceà.” Tots a l’una, amb decisió i contundència.

Marcs, marcs i més marcs. N’hi ha que perduren i n’hi ha d’altres que perden la seva força progressivament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s