La nova franquícia de Ridley Scott

Ridley Scott és un admirador de la capacitat amb què el seu amic George Lucas va expandir l’univers de La guerra de les galàxies amb unes crítiques notables i uns beneficis multimilionaris. Tant és així que va voler repetir l’estratègia des del seu esclat mediàtic i el desig va esdevenir recurrent quan les seves propostes o bé van començar a ser rebudes com a films menors o bé no complien amb la seva condició de blockbuster. I en aquell moment de decadència creativa, Scott va mirar enrere, no sols per retrobar-se amb els films que van atorgar-li prestigi i èxit, sinó també per reconèixer el seu potencial en tant que franquícies.

Continue reading “La nova franquícia de Ridley Scott”

“Macbeth”, d’Orson Welles

Tothom qui parteix d’una obra literària per realitzar una adaptació audiovisual estableix dos compromisos entrellaçats: ser respectuós amb el material de base tot oferint una experiència plàstica complementària. Ambdós, de fet, connecten des del primer moment, quan el cinema fa evidents els buits que l’escriptor va obviar per innecessaris. Aleshores, el cineasta pren la paraula i l’allarga en la realitat microscòpica del pla. És per això que l’anàlisi d’una adaptació cinematogràfica parteix dels buits emplenats, amb els quals el crític identificarà si els nous traçats, a més de donar continuïtat, fan de la plàstica el motor de l’obra.

Continue reading ““Macbeth”, d’Orson Welles”