Marcs i Murs

L’any 2013, Silvester Stalone tornava a interpretar un dels personatges més memorables de la seva filmografia, Rocky Balboa; tornava a la pell del boxejador que el va catapultar a l’estrellat, però en aquesta ocasió (la setena, amb 69 anys) ho feia fora del ring i en un paper secundari. El protagonista era Adonis Johnson, fill d’Adonis Creed, i per consegüent el film es titulava Creed. Hi havia, doncs, un canvi de protagonista, un canvi de títol i un canvi de punt de vista. Creed s’instal·lava en un marc[1] en construcció –els drets de la comunitat afroamericana als Estats Units–, juntament amb altres films que comptaven amb directors i actors negres al capdavant dels títols de crèdit.

Des d’aleshores aquest marc es va estendre amb una rapidesa sorprenent, gràcies a les poderoses sinèrgies que generaven les xarxes socials i la televisió: Michael B. Jordan, l’actor afroamericà que interpreta a Adonis Johnson, es va abraçar amb la model Danielle Herrington en el backstage d’un plató televisiu. Ambdós estaven de promoció, i malgrat que parlessin de qüestions diferents –cinema i moda–, defensaven el mateix marc de fons. Michael B. Jordan era l’intèrpret més cotitzat de Hollywood i s’atrevia a dir que “només accepto personatges escrits per a actors blancs.” Danielle Herrington era la segona model negra que protagonitzava la portada de la prestigiosa revista Sports Illustrated. Gener, 2018.

Un any més tard, els drets de la comunitat afroamericana és un dels marcs més influents de Hollywood. De fet, no es pot entendre l’actual panorama cinematogràfic estatunidenc sense tenir-lo present. És per aquest motiu que resulta sorprenent que Creed II es desvinculi de la narrativa que va fomentar la seva antecessora i decideixi enaltir un marc analitzat amb anterioritat en aquest web: Rússia, camp de batalla, atès que la rivalitat entre Estats Units i Rússia s’escenifica en un combat a Moscou en què Adonis venç per KO a un boxejador rus, Viktor Drago, fill d’Ivan Drago, exactament com a Rocky IV(1985).

Continue reading “Marcs i Murs”

Primera Plana: Rússia, camp de batalla

¿Per què el principal malvat de La lliga de la Justícia s’ha instal·lat a Rússia? En la filmografia recent de DC comics no hi trobem una resposta raonada; és a dir, tant es podria haver instal·lat a Rússia com a Espanya. I tenint en compte que en la indústria cinematogràfica no sovintegen les casualitats d’aquesta mena, cal anar més enllà de la ficció per esbrinar les raons per les quals s’ha fet un llarg recorregut de Metròpolis a Rússia.

Rússia, camp de batalla

L’any 2013, DC comics va intentar emular el seu competidor directe, Marvel Entertainment, tot presentant L’home de ferro (Man of steel, 2013), una nova versió de Superman a partir de la qual produiria un seguit de films en què intervindrien altres superherois amb l’objectiu de reunir-los a tots a La lliga de la Justícia (Justice League, 2017). Era, de fet, la mateixa estratègia que un any abans havia catapultat a Els venjadors (The Avangers, 2012), de Marvel Entertainment, a la llista dels films més taquillers de la història, amb més de 1.500 milions de dòlars a nivell mundial. Continue reading “Primera Plana: Rússia, camp de batalla”