Portada: Nixon contra Churchill

L’any 2016 dues conteses electorals van canviar dràsticament el rumb de la història de dues nacions, Anglaterra i Estats Units. El 23 de Juny es va celebrar el referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la Unió Europa, i un 51,9 % va decidir sortir-ne. El 8 de Novembre Hillary Clinton i Donald Trump es van disputar la presidència dels Estats Units, i el republicà, amb 60.541.308 vots (47.3%), va vèncer a la demòcrata, amb 61.318.162 vots (47.8%), degut a la normativa electoral estatunidenca.

En aquests contextos difícilment governables, les indústries cinematogràfiques d’ambdues nacions han intervingut en paral·lel a l’acció del govern a l’hora d’implementar els resultats sorgits de les urnes, a través d’un seguit de produccions amb una premissa idèntica: un líder davant d’una crisi d’estat. Si bé l’anglesa ha escollit l’aferrissada lluita de Winston Churchill contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial, l’estatunidenca s’ha decantat per representar l’última etapa del mandat de Richard Nixon arran de l’escàndol del Watergate.

I un cop identificat el corrent, és l’hora de fer-ne l’anàlisi. Què pretenen ambdues indústries amb aquest seguit de produccions? Per què trien líders amb fortunes oposades? Per què uns es concentren en l’evacuació de Dunkirk i els altres en l’escàndol del Watergate?

Portada: El cinema a l’ombra de l’Eix del mal

El 29 de gener del 2002, George W. Bush va fer servir per primer cop l’expressió “Axis of evil” (Eix del mal) per referir-se a un conjunt de països: Iran, Iraq i Corea del Nord, així com Líbia, Síria i Cuba, en segon terme. D’aquesta manera partia de la construcció d’una polarització del Bé (l’Estat) contra el Mal (els terroristes o enemics d’Estat), que ajudaria a justificar la farsa de la invasió de l’Iraq l’any 2003. És per això que aquesta expressió ha esdevingut un punt d’inflexió ineludible per entendre el funcionament de la geopolítica fins a l’actualitat, i de retruc la indústria cinematogràfica.

Pròximament, en la nostra primera cobertura, tractarem dos films que representen l’anvers i el revers de l’hegemonia actual i que aportaran una mirada panoràmica d’un motiu transcendental per a la comunitat occidental: el terrorisme.