“Macbeth”, d’Orson Welles

Tothom qui parteix d’una obra literària per realitzar una adaptació audiovisual estableix dos compromisos entrellaçats: ser respectuós amb el material de base tot oferint una experiència plàstica complementària. Ambdós, de fet, connecten des del primer moment, quan el cinema fa evidents els buits que l’escriptor va obviar per innecessaris. Aleshores, el cineasta pren la paraula i l’allarga en la realitat microscòpica del pla. És per això que l’anàlisi d’una adaptació cinematogràfica parteix dels buits emplenats, amb els quals el crític identificarà si els nous traçats, a més de donar continuïtat, fan de la plàstica el motor de l’obra.

Continua la lectura de ““Macbeth”, d’Orson Welles”