Primera Plana: Nixon contra Churchill

L’any 2016 dues conteses electorals van canviar dràsticament el rumb de la història de dues nacions. El 23 de Juny es va celebrar el referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la Unió Europa, i un 51,9% va decidir sortir-ne. El 8 de Novembre Hillary Clinton i Donald Trump es van disputar la presidència dels Estats Units, i el republicà, amb 60,541,308 vots (47.3%), va vèncer a la demòcrata, amb 61,318,162 vots (47.8%), degut a la normativa electoral estatunidenca.

En aquests contextos difícilment governables, les indústries cinematogràfiques d’ambdós països han intervingut en paral·lel a l’acció del govern a través d’un seguit de produccions amb una premissa idèntica: un líder davant d’una crisi d’estat. Però és obvi que el propòsit de cada indústria és diferent quan s’anomena el president triat i la crisi a la qual s’ha d’enfrontar. Si bé l’anglesa escull l’aferrissada lluita de Winston Churchill contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial, l’estatunidenca es decanta per representar l’última etapa del mandat de Richard Nixon arran de l’escàndol del Watergate.

NcCX

Dos moments diametralment oposats per a la història de cada país, la representació dels quals traça connexions morals amb l’actualitat o bé per reforçar l’acció de govern o bé per desacreditar-la davant l’opinió pública. Cal assenyalar, però, que ambdós corrents ideològics s’han d’entendre a partir de la durada que comporta l’aplicació dels resultats electorals. La presidència estatunidenca es pot allargar com a màxim durant dos mandats de quatre anys cadascun; la sortida de la Unió Europea (dit d’una altra manera, Brexit «de [Great] Britain = Gran Bretanya i Exit = sortir») pot esdevenir una mesura permanent.

Continue reading “Primera Plana: Nixon contra Churchill”