“Paterson”, de Jim Jarmusch

Jarmusch filma els dos protagonistes al matí dins del llit despertant-se, en zenital, aplanant la imatge: en Paterson es desperta cada matí a la mateixa hora per anar a conduir un autobús públic de la ciutat que porta el mateix nom que ell, es posa el rellotge de polsera i abraça i fa un petó a la seva parella. Ella, la Laura, tot just sortint del somni, li explica encara embriagada que somiava que els dos passejaven per l’Antiga Pèrsia muntant un elefant. La imatge és un dels motius visuals al voltant del qual es construeix la pel·lícula, i tota ella sembla abordar el mateix problema que es concentra en aquesta sola imatge: com moure’s entre la quotidianitat més impertorbable i la fantasia volàtil –d’altra banda aquí gens melancòlica–que sosté la primera.

Continue reading ““Paterson”, de Jim Jarmusch”